Encara estem a temps

L’extrema dreta ja és més que una realitat a Espanya. 52 seients del Congrés dels Diputats pertanyen a ells. Aquesta vegada arriben al poder legislatiu de manera espectacular gràcies als més de tres milions de votants que ahir decidiren depositar la 'papeleta' per ells. Ja no podem dir que som dels pocs països europeus en què el feixisme no està a les nostres institucions democràtiques amb molt de pes. Ara està i tant que està. Per cert, se'ns està quedant una Europa que fa por.

"Buenas noches y viva España", va pronunciar anit eufòric Abascal. Fent al·lusió a eixe patriotisme exacerbat que ha seduït a tants votants. Una expressió ridícula que recorda al passat més obscur de la nostra història. Tampoc li vaig trobar sentit a l'"a por ellos oé, oé" que va cantar el públic present en la seu de Vox. Quanta ignorància. Quanta demagògia. Quant de populisme. I el que ens queda per escoltar perquè amb més de 50 escons el partit d'Abascal, no té sols més visibilitat política i més capacitat econòmica, sinó que podrà presentar recursos d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional.

Amb aquestes xifres, tenim poc a celebrar, la veritat. Són més bé per a preocupar-se. I és que l’Espanya més rancia, menys demòcrata, més masclista, més xenòfoba i més racista ha tornat a renàixer amb força. Encara que, també he de dir, que sempre ha estat entre nosaltres. Ara, entre uns i altres han fet que tinga veu a les institucions polítiques i nòmina pagada per tota la ciutadania espanyola. A mi personalment em fa fàstic estar pagant el sou d'aquestes persones.

Donaria per una tesi doctoral estudiar com l'extrema dreta s'ha consolidat al sistema polític espanyol, ja que són molts els factors que han intervingut alhora. No obstant això, de moment l'única cosa que tenim clara és que no sumen prou amb la resta de forces de la dreta. Per tant, el bloc d'esquerres té l'oportunitat de formar un vertader govern espanyol. Encara està a temps i ho ha d'aprofitar. En cas contrari, les conseqüències podrien ser nefastes.

L’Espanya més rancia, menys demòcrata, més masclista, més xenòfoba i més racista ha tornat a renàixer amb força

Sincerament, no sé de quina manera ni com s’ha de conformar el govern progressista ni com resoldre les discrepàncies entre el PSOE i UP. No és el nostre problema. És feina i obligació dels polítics. Suficients problemes tenim els espanyols com per a també carregar amb això. No pense posicionar-me en aquest sentit. Crec que els dos partits han d'actuar amb responsabilitat i cadascú cedir en el que li correspon.

En definitiva, és hora que les forces progressistes parlen, cedisquen, debaten i cerquen alguna fórmula per neutralitzar a l’extrema dreta i sobretot per fer front a tots els problemes socials que arrossega aquest país, que no en són pocs. Encara estem a temps. Feu-ho.