El violador eres tu

Hi haurà alguna setmana en què les dones no siguem notícia per violència masclista? Al pas que anem pareix clar que no. El terrorisme masclista es troba al caliu de l’actualitat constantment: Abusos sexuals, violacions i assassinats contra les dones. És terrible. Davant aquest escenari dolorós i molt preocupant, només faltava tindre a un grup d’extrema dreta a les principals institucions polítiques negant aquesta realitat i fomentant un discurs molt perillós que acaba calant entre la societat amb molta facilitat.

Així que després de conéixer-se hui que una jove de 25 ha sigut esquerdissada (encara no hi ha sentència ferma, però l'autor confés ho reconeix) per un home, no em vingueu amb les frases de “els homes també tenim por quan tornem a casa”, “hi ha moltes dones que posen denúncies falses” “això de la violència de gènere és d’esquerres”. No, ja està bé. Tots eixos mites són absolutament falsos. Tenim més que suficient informació al nostre abast per veure el percentatge tan baix de denúncies falses, tal com ha corroborat en moltíssimes ocasions el magistrat Joaquim Bosch. Si dedicàrem la meitat de les hores a informar-nos de manera contrastada, en compte de veure quin filtre li queda millor a una foto, de segur que tindríem una societat menys masclista.

La vida de les dones està més en risc que la dels homes pel simple fet de ser dones i mentre açò no quede clar en la consciència de tota la societat, tenim un futur molt negre. I no es tracta de victimisme, es tracta de realitat. Més de 50 dones assassinades per violència de gènere en aquest any i més de 1.000 des del 2003. Si aquestes xifres no són prou esclaridores i dures, doncs no sé en quina societat visc.

És cert que no hi ha una fórmula per a posar fi a aquesta violència. No obstant això, com tantes feministes han corroborat no es tracta de més mà dura, ni d’omplir les presons de violadors, es tracta de fer un profund canvi en les nostres vides. Es tracta de començar a soterrar d’una vegada per totes aquest masclisme arrelat a nosaltres des del principi de la humanitat. Amb més educació, amb més consciència social i amb la inclusió de valors com l'empatia a les nostres vides.

El moviment feminista és a hores d’ara un dels moviments socials que més em representa. Cal continuar omplint els carrers i cantant el lema de les nostres companyes xilenes: “La culpa no era mía, ni dónde estaba, ni cómo vestía. El violador eras tú”. Quedeu-vos amb aquest lema, perquè de segur que estos dies el debat es centrarà que la culpa va ser de la jove per fer ús d’una aplicació per a conéixer a xics. Com sempre, la culpa és per a ella. Quina ràbia i quin fàstic de societat.

A la fi, una altra vida més arrabassada perduda pel camí pels qui es creuen en el dret de decidir per nosaltres. Disculpeu, però mai podré entendre a aquelles persones que rebutgen l’etiqueta feminista i es queden a casa com si açò no anara amb elles.