De camí al precipici

Crec que no sóc l'única si dic que el procés català m’ha acabat saturant i cansant de tal manera, que cada vegada em sent menys atreta a debatre o llegir aspectes relacionats amb ell. De fet, com es pot observar, en cap dels articles que he publicat en aquest blog l’he dedicat a abordar-lo. Em fa la sensació que en aquest tema s’ha perdut el sentit comú i que o bé eres d’un bàndol o d’un altre. No hi ha, en definitiva, un espai sense crispació i sense etiquetes per a opiniar sobre un assumpte que, de moment, no tenen fi.

Més ridícula encara em sembla la guerra de banderes que sense anar més lluny es va veure en la manifestació d’aquest passat diumenge convocada pel PP, Ciudadanos i Vox que no sols no va arribar a les seues expectatives sinó que a més tres periodistes van pronunciar un manifest ple de falsedats i mentides.

La manifestació va ser un rotund fracàs atés que s’ha corroborat que les imatges que van difondre alguns membres del PP eren falses i que a més algunes persones s’aprofitaren dels autobusos gratuïts que van disposar els populars per a anar a Madrid per a veure un partit de futbol i no per a acudir a la concentració. Així que no sé molt bé d'on venia l'alegria dels organitzadors de la manifestació.

Eixe mateix dia diversos periòdics (ABC, La Razón i El Punt Avui) lluny d’estar a l’altura del que s’espera de capçaleres “serioses” pareixien pamflets tant de partits de dreta com de partits independentistes amb les portades que van publicar. Aquesta falta de professionalitat i rigurositat no ajuda a la societat a entendre aquesta realitat, ja que amb les seues portades persegueixen adoctrinar enlloc d'informar.

No sé quina és la solució per al procés català, però si alguna cosa saben els independentistes és que sí el seu futur està en mans de la dreta espanyola aquest serà bastant negre

La tornada a l’escena política de l’extrema dreta és molt preocupant, però l’actitud i l’actuació dels independentistes també ho és. Aquest dimecres, Esquerra Republicana i el PDeCat votaren juntament amb el PP i Ciutadans contra els pressupostos presentats pel govern de Pedro Sánchez. La postura dels populars i del partit d’Albert Rivera era l’esperada, però el canvi de decisió a última hora dels independentistes era el que no estava previst.

Amb el seu ‘no’ als comptes de Sánchez, els independentistes mostren que el seu egoisme i interessos estan per davant d’uns pressupostos socials, que entre altres aspectes, significava una inversió total de 2.251 milions d’euros en infraestructures per a Catalunya. És a dir, una millora de 900 milions d’euros respecte als pressupostos de Rajoy.

És evident que la tombada dels comptes del govern socialista no resol la situació a Catalunya, més bé, la complica. El possible avançament electoral que està sospesant Sánchez podria suposar la victòria de la dreta espanyola i l’aplicació immediata de l’article 155 de la Constitució a Catalunya, en aquest context sí que no hi haurà cap possibilitat d'apostar per un relator o mediador. És aquesta la solució que volen els catalans? A més, la campanya electoral podria coincidir amb la celebració del juí sobre el procés (que està tenint lloc aquestos dies i que s'allargarà durant els propers mesos), una situació que efectivament sí que podria convertir el procediment judicial en un espectacle polític.

No sé quina és la solució per al procés català, però si alguna cosa saben els independentistes és que sí el seu futur està en mans de la dreta espanyola aquest serà bastant negre. Els independentistes aquest dimecres han sigut els responsables de tancar la porta a totes les partides que estaven destinades a augmentar les beques dels estudiants, de la memòria històrica o de les persones depenents que recollien aquestos comptes. Això és així.